El ple de l’Ajuntament de Constantí ha aprovat aquest dijous 28 de maig una moció per instar el govern espanyol a modificar la normativa estatal de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), amb l’objectiu d’aconseguir un repartiment més equitatiu dels ingressos generats pel complex petroquímic de Repsol, l’activitat del qual abasta els termes municipals de la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort. Aquesta moció, aprovada per unanimitat de tots els grups municipals, arriba després de la sentència del Tribunal Suprem núm. 484/2026, dictada el 21 d’abril, que fixa el criteri actual de distribució de les quotes de l’IAE en instal·lacions que s’estenen per diversos termes municipals. Fins al 2018, els ingressos de l’IAE es distribuïen entre els municipis en funció de la superfície ocupada pel complex industrial en cada terme. No obstant això, aquell any es va modificar el criteri a petició de la Pobla de Mafumet, fet que ha alterat significativament el repartiment dels ingressos. Segons aquest sistema, el municipi amb més superfície —la Pobla de Mafumet— es queda íntegrament la part derivada de l’anomenat “índex de situació”, incrementant de manera notable la seva participació en la recaptació total.
Aquest canvi de criteri ha estat objecte de diversos litigis judicials en els últims anys. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en successius pronunciaments, havia avalat anteriorment un repartiment basat estrictament en criteris territorials, considerant que l’actual sistema generava una situació d’“extraterritorialitat fiscal”, expressament prohibida per l’art. 6 del RDLeg2/2004, de 5 de març, que aprova el Text Refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Les dades municipals que consten són contundents: La Pobla de Mafumet concentra el 80,12% de la superfície, però rep el 94,63% dels ingressos; Constantí, amb un 16,56% de la superfície, només percep el 4,47% de la quota; Perafort també queda infrarepresentat amb un 0,90% dels ingressos malgrat disposar d’un 3,32% de la superfície. Aquest desequilibri suposa una pèrdua anual de prop de 295.426 euros per a l’Ajuntament de Constantí.
Tanmateix, la recent sentència del Tribunal Suprem núm. 484/2026 de 21 d’abril, aplica una rigorosa interpretació dels criteris de repartiment, en base a la dicció literal de la Regla 17 del Reial Decret Legislatiu 1175/1990, de 28 de setembre, pel que s’aproven les tarifes i la instrucció de l’Impost sobre Activitats Econòmiques. El Tribunal Suprem ha establert una interpretació més restrictiva de la normativa vigent. Segons la sentència, l’índex de situació no pot ser objecte de distribució entre municipis perquè no està explícitament inclòs en la legislació que regula aquests casos. El tribunal conclou que qualsevol canvi en aquest sentit depèn exclusivament del legislador i no dels tribunals, afirmant que el criteri de distribució íntegra “ha estat exclòs explícitament per la llei”.
Davant aquest escenari, l’Ajuntament de Constantí reclama una reforma del Reial decret legislatiu 1175/1990 per incloure explícitament tots els components de la quota tributària en el repartiment entre municipis, inclòs l’índex de situació. La proposta municipal planteja que la distribució es faci íntegrament en funció de la superfície, incorporant tant la quota de tarifa com els coeficients aplicats, amb l’objectiu de reflectir millor la realitat territorial i evitar greuges comparatius. A més, el consistori adverteix que la doctrina fixada pel Tribunal Suprem pot tenir repercussions en altres complexos industrials de l’Estat situats en més d’un municipi, on ja hi havia jurisprudència favorable a un repartiment més proporcional. La moció aprovada preveu traslladar formalment aquesta petició al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, amb la finalitat d’impulsar una modificació de la normativa que garanteixi una distribució més justa dels ingressos fiscals entre municipis afectats per activitats econòmiques compartides.
Amb aquest pas, Constantí obre un nou front institucional per corregir el que considera un sistema de repartiment “lesiu” per als seus interessos i per als municipis amb menor superfície però amb activitat industrial significativa dins del seu terme. Escoltem l’alcalde Óscar Sánchez.
Escoltem ara les declaracions de la regidora d’ERC, Sílvia Puerto; i del regidor de VOX, Juan Carlos Pinel.
