La qualitat de l’aire al Camp de Tarragona consolida la tendència positiva tot i registrar pics d’1,3-butadiè durant l’apagada general

La vuitena edició de l’informe de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona (OQACT) indica que s’han recuperat els millors valors dels darrers anys pel que fa a presència dels components orgànics volàtils. Segons l’informe que elabora el Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili, tant el benzè com l’1,3-butadiè estan el 2025 molt per sota dels indicadors que s’utilitzen com a referència.

Així, pel que fa al benzè —que no ha de superar el valor de 5 µg/m3 com a mitjana anual—, els valors mitjans a totes les poblacions se situen a l’entorn d’1 µg/m3, molt per sota de l’indicat per normativa. Aquests valors mitjans també se situen per sota de la nova normativa a implantar l’any 2030, quan el valor màxim que no es podrà superar serà de 3,4 µg/m3 (2024_2881 European Directive).

Pel que fa a l’altre compost a determinar, l’1,3 butadiè, amb una toxicitat superior al benzè, s’ha de destacar que, tot i no existir normativa al nostre país, l’Observatori té en compte i aplica normatives o orientacions d’altres països que indiquen que el valor de la mitjana anual no pot superar els 2 µg/m3. Durant el 2025, no s’ha superat aquest valor a cap de les poblacions més properes a les plantes de producció.

L'apagada del 28 d'abril

Els nivells d'1,3 butadiè al Morell es van disparar arran de l'apagada elèctrica del 28 d'abril de l'any passat. Aquell fet va representar que els registres analitzats en continu a l'abril per l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona fossin els més elevats de l'any i que la mitjana mensual arribés als 3,02 µg/m³.

Amb tot, des de l'AEQT asseguren que aquests resultats «serveixen per a millorar» i que «estem preparats per a fer-ho millor en cas que hi hagi una altra apagada sobrevinguda», indica el president, Javier Sancho.

Rebaixa respecte el 2024

 

Més enllà d'aquest cromatògraf en línia que recull les dades d'1,3 butadiè al Morell, l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona utilitza mesuradors passius per recollir les concentracions de fins a 75 Compostos Orgànics Volàtils (COV). Entre aquests, hi ha també l'1,3 butadiè i altres que es generen en les instal·lacions industrials de la zona, com el benzè o l'1,2 dicloroetà.

Els mesuradors s'ubiquen en 22 punts de l'entorn dels polígons petroquímics de Tarragona, dels quals divuit són en dotze municipis diferents del Camp de Tarragona, a més de Barcelona, Lleida i Girona, i Prades (Baix Camp) com a lloc de muntanya on la contaminació de les ciutats no arriba. 

L'estudi avalua les immissions -la concentració d'un contaminant que respiraria una persona en un punt concret del territori-i la presència de Compostos Orgànics Volàtils (COV) al Camp de Tarragona. L'Observatori sobre la Qualitat de l'Aire al Camp de Tarragona està impulsat per Repsol, amb els suport de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), la coordinació de l'Institut Cerdà i la direcció científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Pel que fa a les dades obtingudes d'1,3 butadiè en els diferents punts amb els mesuradors passius, en la majoria de llocs les concentracions són inferiors a les registrades el 2024. A l'entorn del polígon petroquímic nord, en totes les localitats es milloren els resultats.

De fet, el que més baixa és precisament el Morell, ja que el 2024 hi va haver un increment significatiu. A la vora del polígon sud, en canvi, hi ha llocs on els registres del 2025 són superiors. Són els casos de la Canonja, Bonavista i el Serrallo, mentre que a la Pineda i Vila-seca es van mantenir estables. En tots els punts les mitjanes anuals van quedar per sota dels 1,5 µg/m³ i, en la majoria, per sota de l'1 µg/m³.

Increment en el benzè i en els COV

El benzè és l'únic dels 75 COV analitzats que té una limitació fixada per llei, situada en els 5 µg/m³ de mitjana anual. Un valor que a partir del 2030 una directiva europea rebaixarà fins als 3,4 µg/m³. En aquest cas les dades de l'Observatori indiquen que en cap dels 22 punts de mostreig es va arribar als 1,5 µg/m³ de mitjana anual. Tot i això, sí que els registres van ser lleugerament superiors als del 2024 en la majoria dels casos. De fet, tan sols Constantí va millorar les xifres. De la resta, destaquen els increments a l'entorn del polígon sud, especialment a Bonavista, el Serrallo i Torreforta.

Pel que fa al sumatori del COV, la tendència és similar. Aquí no hi ha cap marc legal que n'estableixi límits i tots els valors mitjans anuals estan per sota dels 70 µg/m³, una xifra inferior a màxims d'anys anteriors, quan s'havien arribat a registrar concentracions de més de 80 µg/m³. Malgrat això, els aparells van detectar nivells més alts que el 2024 a tot arreu, a excepció de la Pineda, que es va mantenir estable.

Les concentracions més altes van ser al Serrallo (67,7 µg/m³ de mitjana anual), especialment per una punta mensual al gener, i a la Universitat Laboral (56,5 µg/m³). A Bonavista i Campclar també es van detectar increments destacables. Amb tot, tan sols el Serrallo supera la mitjana anual detectada a Barcelona, que va ser de 57,4 µg/m³. Segons els impulsors de l'estudi, molts d'aquests COV estan relacionats amb el trànsit i les emissions de gasos dels vehicles de combustió. Municipis com Constantí (35,4), la Pobla de Mafumet (34,2), Valls (34,1) o Reus (31,9) van quedar força per sota.