Els Pets a Centcelles: Una nit per al record
Durant les setmanes prèvies havia estat un dels temes de conversa més habitual a les tertúlies de café i les terrasses de la plaça i avui encara se'n continuava parlant. Onze anys després del seu últim concert a Constantí, Els Pets van tornar a casa aquest passat dissabte 23 de juliol. I no va ser un concert qualsevol. La nit feia preveure emocions intenses i es respirava una atmosfera especial, en bona part per l'entorn privilegiat que ofereix el Conjunt Monumental de Centcelles, però també pel fet que tocar a casa sempre comporta un plus de responsabilitat afegida, i més quan entre el públic hi ha la família i els amics de tota la vida. Si Centcelles és la joia del patrimoni de Constantí, Els Pets en són els ambaixadors per excel·lència. Una combinació fascinant, ideal per projectar bona part de la història de l'imaginari col·lectiu local amb els que, segurament, són els seus referents més universals.
El concert arrencava amb "És hora de tornar a casa", del disc "Sol", la primera sorpresa del repertori de la nit i la primera aclucada d'ull al públic assistent a un concert en que Els Pets presentaven una de les escenografies més cuidades de la seva trajectòria. Conjurats a reivindicar el seu cant a l'optimisme adult, durant la primera part del concert van anar desgranant algunes de les cançons del seu aclamat últim disc "1963", on hi aboquen dubtes i incerteses, però també vitalitat i un punt d'ironia marca de la casa. Més de dues hores de concert i prop d'una trentena de cançons en que van tornar a brillar alguns dels clàssics infalibles del seu repertori com "Aquest cony de temps", "La vida és bonica però complicada", "Agost", "Blue tack" o una recta final amb l'habitual "in crescendo" dels seus directes i l'apoteosi amb himnes com "Jo vull ser rei", el bany de masses de Lluís Gavaldà a "S'ha acabat" o la inevitable "Bon dia". Menció especial per la colpidora "Corvus" amb un emocionat Joan Reig a la veu principal, una altra de les sopreses de la nit. La vetllada es tancava amb "Una estona de cel" i un públic totalment entregat a la causa.
De totes les "etiquetes" que s'han adjudicat a Els Pets al llarg de la seva carrera, n'hi ha una d'inapel·lable. I és que les seves cançons han teixit un vincle sonor i afectiu que ha unit diverses generacions. Si amb això no n'hi hagués prou, el seu catàleg es va arrodonint amb noves joies musicals que ens regalen disc rere disc. L'últim, "1963", reivindica un retorn al punt de partença, als origens, fent referència a l'any de naixement de Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, i aquest dissabte Els Pets ens van convidar a un autèntic viatge emocional en el temps: als anys d'infantesa en un Constantí molt diferent a l'actual, al poble que els va veure néixer i créixer amb els "pantalons curts i els genolls pelats" i que ara els contempla amb orgull consolidats com el gran referent hegemònic del pop català. Si Els Pets han estat la banda sonora de la vida de molta gent, el vincle emocional i afectiu amb Constantí es va tornar a fer ben palès en molts dels moments, els gestos i les imatges que ens va regalar la vetllada.
La nit del dissabte 23 de juliol de 2022 ja forma part de la història d' Els Pets, un grup que sempre ha reivinidicat els seus origens. Sí, va ser un concert molt especial, que el grup i les prop de 600 persones que vam tenir el privilegi de ser-hi tardarem en oblidar. A la sortida, els somriures dibuixats a les cares del públic que anava abandonant el recinte parlaven per sí sols. I és que sabeu una cosa? com Centcelles, les cançons dels Pets, per a molts de nosaltres, també són patrimoni mundial...
Jordi Martínez
Fotos: Fortuny Fotògrafs
