El Butlletí Arqueològic Tarraconense dedica un article al jaciment romà de Mas d’en Bosc
La darrera edició del Butlletí Arqueològic Tarraconense —la revista d’arqueologia de Tarragona que es publica ininterrompudament des de 1901 per part de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense— inclou un article dedicat al jaciment romà de Mas d’en Bosc. Aquest volum número 47, que s’ha publicat aquest mes d’octubre de 2025, no és un volum qualsevol: és el que commemora els 125 anys d’una revista que, amb constància i tenacitat, ha resistit els embats del temps i de les modes, i ha sabut mantenir-se com a referència científica i cultural. Amb el títol “Mas d’en Bosc (Constantí, ager Tarraconensis): reinterpretació d’un centre vitivinícola d’època romana”, l’article ha estat escrit per Lluna Magarolas, el constantinenc Francesc Rodríguez i Josep M. Macias, tots tres vinculats a l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica).
Aquest treball s’emmarca dins del projecte «Estudi i difusió de la vil·la romana de Mas dels Frares i el seu entorn (Constantí, Tarragonès). Fase II», desenvolupat amb el cofinançament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Constantí.Mas d’en Bosc és un centre romà de producció de vi, actiu, com a mínim, des de l’inici del segle I dC i amb declivi a finals del II – inicis del III dC. Gràcies als treballs que es van poder efectuar l’any passat, s’ha pogut observar que s’hi conserven espais de trepitjat i premsat, canals i dipòsits amb revestiment hidràulic, i una gran cella o magatzem on s’enterraven dolia (grans receptacles) per a l’emmagatzematge del vi. La capacitat total podria haver arribat a prop de 55.000 litres, unes 2.100 àmfores cada any! Una magnitud molt destacada al Camp de Tarragona.
Pel que fa a la propietat en època romana, una petita inscripció localitzada durant la neteja ha permès als investigadors plantejar la hipòtesi que la finca podria haver estat vinculada a una família aristocràtica de Tarraco, els Clodii Martiales. Entre els seus membres més destacats es coneix Marcus Clodius Martialis, que fou responsable administratiu i militar del conjunt de les Illes Balears (praefectus insularum Balearum), amb funcions de govern, justícia, fiscalitat i seguretat marítima —inclosa la lluita contra la pirateria—; un càrrec rellevant dins la política territorial de la província Hispania Tarraconensis. L’estudi combina la documentació antiga, una revisió d’estructures i una prospecció geofísica que suggereix que el conjunt era més extens del que fins ara imaginàvem. Aquest darrer número del Butlletí Arqueològic es tanca amb una necrològica de Lluís Papiol, un homenatge merescut a qui va ser un referent a Constantí i que ja als anys setanta va identificar i documentar Mas d’en Bosc amb una tenacitat exemplar. L’article vol ser un homenatge a la seva trajectòria i el seu compromís amb el patrimoni del municipi.
