Centcelles acull la recepció institucional d'inauguració del Congrés Internacional sobre el monument tardoromà
Un centenar d’historiadors i arqueòlegs s’han congregat aquest dimarts, 28 de juny, al Conjunt Monumental de Centcelles amb l’objectiu de desvelar els misteris sobre el monument tardoromà. I és que les funcions del monument segueixen sense saber-se, tot i que hi ha tres hipòtesis que apunten que podria tractar-se d’un mausoleu, d’una vil·la romana o d’una base d’operacions dels exèrcits romans en el segle V. Totes les preguntes sobre el monument tardoromà de Centcelles pretenen buscar resposta en el Congrés Internacional que s’està realitzant del 28 al 30 de juny a Tarragona i Constantí. Ahir a la tarda es va fer una recepció dels participants al congrés al Conjunt Monumental de Centcelles.
La recepció va comptar amb l’assistència de la primera tinent d’alcalde de Constantí, Dolors Fortuny; de Josep Anton Remolà, conservador del MNAT; de l’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas; i de Josep Maria Carreté, en representació de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. En l'acte també hi van ser presents Lourdes Malgrat, Directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat; Sílvia Puerto, diputada de la Diputació de Tarragona; Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; i el director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Andreu Muñoz.
La primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny, va donar la benvinguda al municipi als participants del Congrés i va destacar el nomenament del Conjunt Monumental de Centcelles com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, formant part del Conjunt Arqueològic de la Tàrraco Romana. Dolors Fortuny ha expressat que Centcelles “és un monument d’excepcional valor” i espera que amb aquest congrés es puguin resoldre els enigmes que s’amaguen darrere del monument.
L’Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha expressat que el Conjunt Monumental de Centcelles "evoca inexorablement, per a l’Església de Tarragona, els orígens bimil·lenaris de la nostra història cristiana" i es va mostrar emocionat en "veure a la gran cúpula les escenes bíbliques més antigues de l’art cristià de la nostra diòcesi".
Josep Maria Carreté, en representació de la direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, posava en valor la tasca realitzada entorn al Conjunt Monumental de Centcelles.
L'objectiu del congrés és el de sospesar les dades que ofereix la recerca arqueològica, així com la informació del context històric, per extreure'n conclusions fermes sobre si Centcelles era un mausoleu, una vila o, la versió que més força té, una base d'operacions dels exèrcits imperials del segle V. Ho explicava Josep Anton Remolà, conservador del MNAT.
Després de la benvinguda s'ha realitzat una visita al conjunt, a càrrec del Dr. Josep Anton Remolà, conservador del MNAT, i s’ha presentat la documentació 3D del monument en el marc del projecte Giravolt, de la Generalitat de Catalunya, a càrrec d’Albert Sierra, de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, i de Luis González, arquitecte del Departament de Cultura.
El congrés està impulsat per l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el MNAT i l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. La cloenda serà dijous i comptarà amb un homenatge al professor Theodor Hauschild, un dels grans estudiosos de Centcelles i la Tarraco romana.
