Cel Net reclama una legislació a la Generalitat per controlar l'emissió de compostos cancerígens de la indústria química
La plataforma Cel Net reclama una nova legislació catalana per controlar l'emissió de compostos volàtils cancerígens com l'1,3 butadiè i el benzè en la indústria química tarragonina, això com els pics d'exposició. Després de fer diversos estudis sobre la qualitat de l'aire, ara la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) presenten tres informes que demanen la regulació dels contaminants. Des de Cel Net, Neus Roig, ha assenyalat que la Generalitat té "totes les eines disponibles i la informació necessària per controlar, legislar i sancionar adequadament els greus problemes de contaminació que vivim diàriament al Camp de Tarragona".
A més, exigeixen al Departament de Territori que es fixi una data per instal·lar la nova Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica anunciada el març del 2023 per la Generalitat al voltant del complex químic de Tarragona. Dos anys després de l'anunci, encara no ha entrat en funcionament, tot i que es va afirmar que en un any estaria enllestida. Cel Net insisteix que cal regular l'emissió de compostos volàtils de la indústria química. Asseguren que després de diversos informes que acrediten la presència d'aquests elements en l'aire al Camp de Tarragona, cal actuar elaborant una nova legislació.
Celnet demana una regulació "clara i justa" que no es fixi en les mitjanes anuals d'emissió, sinó també en els pics de contaminació fixant franges límits de 8 i de 24 hores. Actualment la legislació és molt laxa o inexistent. Des de la UB, el professor de Dret Alexandre Peñalver, ha apuntat que cal establir una normativa sobre el benzè i l'1,3 butadiè, dos dels contaminants cancerígens que s'han detectat al Camp de Tarragona. Mentre que l'1,3 butadiè no està regulat i, per tant, no té cap límit legal, l'OMS fixa el topall d'1 µg/m3 per any en el cas del benzè. Una recomanació més restrictiva que l'europea que és de 5 µg/m3 i l'espanyola, que el 2030 serà de 3,4 µg/m3 de mitjana anual. D'altra banda, el professor de la URV, Joaquim Rovira, especialitzat en toxicologia ambiental, ha destacat que alguns compostos són cancerígens.
La plataforma Cel Net també ha exigit que es fixi una data perquè entri en funcionament la nova Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica que el Govern la va anunciar el març de 2023 i havia d'estar en marxa un any després, però encara no s'ha instal·lat. Aquests dispositius han de mesurar compostos que actualment no s'estan recopilant. Des de la plataforma han demanat també que les dades que es registrin siguin públiques a través d'un portal de transparència, consultables en línia i en temps real, i que no s'agafin de manera manual.
