Arriba l'exposició "Amparo Poch, el compromís d’una dona lliure" a la Biblioteca de Constantí
La Biblioteca Municipal de Constantí acull fins al 28 de juny l’exposició dedicada a Amparo Poch y Gascón, titulada "El compromís d’una dona lliure”. Es tracta d'una mostra produïda pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de les Dones i el Memorial Democràtic. L'objectiu de l'exposició és reconèixer la trajectòria d’aquesta metgessa, periodista i anarcofeminista, que va dedicar la seva vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants, i que durant la II República va arribar a ser Directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat encapçalat per Frederica Montseny.
Amparo Poch es llicencià en medicina l’any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. Especialitzada en puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Com a divulgadora, va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci. Va fundar l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres. Durant la II República, va ser nomenada Directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la salut infantil i femenina.
Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà especialment per allunyar els infants del conflicte bèl·lic i va organitzar diverses expedicions a l’estranger d’infants refugiats. L’evolució de la guerra la portà a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l'acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.
Dirigí el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància. L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc (França). Allí treballà a l'Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca humanitària a favor dels més desfavorits fins a la seva mort, el 15 d’abril de 1968.
